Estada Institut de Flix: de març 2011

dilluns, 28 de març del 2011

A punt per venir a l'Empordà

Benvolguts i benvolgudes,

Si no hi ha res de nou, d'aquí dues setmanes ens trobarem a Empúries!

A la pàgina principal del bloc del CdA hi podeu trobar, dalt a l'esquerra, la previsió del temps a l'Escala per als següents cinc dies.

http://cdaempuries.blogspot.com/

Permeteu-nos les darreres recomanacions:

A través d'aquest bloc us hem fet arribar els guions de continguts que treballarem a les diferents activitats que farem durant la vostra estada al Camp d’aprenentatge Empúries. Així mateix també us hem enviat el material de presentació d’aquestes activitats per als alumnes. És molt convenient que ho treballeu a l’aula abans de venir.

En totes les activitats l’alumnat treballarà un quadern de camp que li facilitarem, juntament amb un suport per a poder escriure que haurà de retornar després de cada activitat. És imprescindible, doncs, que cadascú porti el material necessari per a poder prendre anotacions; com a mínim: bolígraf o llapis, goma...

La roba d’abric, paravent, xubasquero, capelina o paraigua per a la pluja i una gorra o barret per al sol, també poden ser necessaris. Si ho creieu necessari, també podeu portar crema de protecció solar. Cal pensar en portar calçat adequat per a caminar i una motxilla petita (opcional).

Així mateix cal que us recordeu de portar, a més de la farmaciola tradicional per a les contingències que pugueu necessitar normalment, una altra de petita per a cada grup per poder portar a la motxilla durant les sortides, pel cas que sigui necessari fer alguna cura d’urgència.

Confirmeu-nos, si us plau, com més aviat millor, el nombre exacte d’alumnat i professorat que veniu per tal de poder preparar tot el material necessari.

Convé que porteu els grups d’alumnes fets, amb el mateix nombre d’alumnes a cada grup i amb un màxim de 18 a cadascun. També és convenient que ens digueu si hi ha algun grup amb un nivell diferent o si tots els grups tenen diversitat de nivells.

És imprescindible la presència d’un professor/a acompanyant per cada grup d’alumnes, ja que és qui ha de vetllar pel manteniment de l’ordre i la disciplina de l’alumnat i també perquè estigui assabentat del que fem i pugui tenir continuïtat a l'aula. És recomanable, doncs, la presència d’un professor/a més que el nombre de grups de treball pel cas que hi hagi algun problema o algun accident. En cap cas es farà una activitat amb un grup sense professor/a acompanyant. Si cal reduir el nombre de grups i l’augment de la ràtio d’alumnes no permet fer alguna de les activitats previstes, s’haurà de substituir per alguna altra.

Que vagi molt bé i que tingueu un bon viatge.

Ens seguirem mantenint en contacte.

Carme

dimecres, 23 de març del 2011

La ciutat grega i romana

Les ciutats romanes i gregues que es van establir al territori català, eren realment diferents, encara que hi havia elements que tenien en comú.

Havia dos ciutats gregues, Paliopolis (la més antiga) i Neopolis (la nova). Estava situada al costat de la costa.

La ciutat romana, estava situada just al costat de la grega, tot i que els grecs van arribar abans en aquell territori. La vila romana, era molt més gran que la grega, ja que tenien més poder.

Una de les semblances que tenien les dos ciutats es que les dos ciutats tenien una muralla que envoltava la ciutat.

Tot seguit, mostrarem algunes de les semblances i les diferències de les dos ciutats:

1-La ciutat romana tenia un fòrum, que era el centre de la ciutat, des d'allí sorgia la resta de la ciutat,també era on la gent solia anar a relacionar-se i a comprar, es pot dir que era el centre social. En canvi la ciutat grega tenia una plaça, anomenada àgora, que la feien servir per al mateix.

2-Una semblança que presenten les dos ciutats, es que les dos ciutats estan emmurallades per una muralla.

3-La ciutat Grega, tenia els carrers irregulars. En canvi, la romana els tenia regulars i ordenats.

4-La ciutat Romana, tenia una palestra, era un centre on els soldats romans, anaven a entrenar-se per lluitar, tenien centre atlètic i un altre, per a aprendre. En canvi la grega no.

5- Les dues ciutats tenien una zona amb cases de prestigi, es a dir, que estaven molt bé econòmicament. L’única diferencia que tenien era que a la ciutat romana es deien Domus i a la ciutat grega, simplement, cases de prestigi.

6- A les dos viles hi havia un o més temples, on la gent anava a pregar per la salut. A la ciutat grega, hi havia un santuari i un temple, però els dos eren molt importants per als habitants.

7- A la ciutat Romana hi havia un amfiteatre, era una posició on es celebraven: lluites, teatres... Per a la diversió dels habitants i la noblesa. A la ciutat Grega, no n’hi havia.

8- Tant com a la ciutat romana com a la grega, les dos tenien unes termes per poder anar a relaxar-se, a socialitzar-se...

dimecres, 9 de març del 2011

Comparem les ciutats grega i romana d'Empúries

La ciutat romana d’Empúries era molt més gran i amplia que la ciutat grega ja que la ciutat grega ocupava gairebé tres hectàrees i la romana ocupava 350m x 750m.

A la ciutat grega d’Empúries hi havia:

La Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment. Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època grega.

La Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l'antiguitat era en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N'és el principal exemple el santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d'una estàtua que s'hi va trobar. A la recent reconsideració del déu representat esdevé molt dubtosa aquesta adscripció a Asclepi. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:

Una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.
Un recinte porticat en la terrassa inferior rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-, on més endavant es va construir un temple, potser consagrat a Serapis.
Una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest.
L'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est.
Construcció a la mateixa àgora d'una stoá -un edifici porticat- de dues naus i, probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals comercials.

Tant l'àgora com el carrer principal allotjaven gran quantitat d'establiments de tota mena (botigues, petits tallers...), que donen fe de l'activa vida comercial d'Empòrion. En destaquen una factoria de salaons i el mercat veí a l'àgora, format per un seguit de locals comercials al voltant d'una cisterna pública. Les cases de la Neàpolis són majoritàriament modestes: són planta baixa, amb dues o tres habitacions i construïdes amb parets de tovots sobre un fonament de pedra. N'hi ha de més riques que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes, com la gran casa al costat de l'àgora, disposen de peristil. També se'n troben del tipus itàlic (domus). Les diferents classes d'habitatge evidencien la barreja de tradicions culturals i aquitectòniques que van confluir en les darreres fases de la Neàpolis emporitana. Els habitants de la ciutat grega en el seu conjunt, al moment de més gran poblament, devia ser d'uns 1500.

A la ciutat romana d’Empúries hi havia:

Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C., que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. Més endavant, durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. D'aquest campament militar en queden restes del pretori al nord del fòrum: murs, paviment, grans cisternes i sitges.

A principis del s. I a.C. el campament militar del costat d'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjan segle I a.C. va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar i després, en un moment desconegut durant el període que va des de Cèsar fins aAugust, va ascendir a la categoria de municipium. Paral·lelament les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquell moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i l'antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia.

La ciutat d'Empúries va ser projectada ex nouo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada. Tanmateix un element misteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts. Segons alguns arqueòlegs, aquest seria en realitat el mur del qual parlen Estrabó i Livi, però no n'hi ha cap certesa.

La muralla, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:El fòrum ocupa quatre illes i s'articula en dues parts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septrentrional estava presidit peltemple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma de U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses.

La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra
El cos superior està construïda amb formigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat

En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria demunicipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma de U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment tot el recinte es va tancar amb tres portes.Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un òval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena.

De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica.

A partir del segle I d.C. Empúries pateix una lenta decadència, com ja evidencia la humilitat dels nous edificis públics com l'amfiteatre i la palestra. Diversos factors poden explicar el aquest procés: la progressiva inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià, els canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes, la importància creixent de ciutats com Tàrraco o Bàrcino i les reformes administratives de Vespasià. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es van anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar altre cop en el petit promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries, la primitiva Paleàpolis, que va ser seu episcopal en l'atiguitat tardana i època visigòtica. El nom es mantindria encara amb el comtat medieval d'Empúries i amb la comarca de l'Empordà.