dimarts, 21 de febrer de 2012

Els jocs dels nens i les nenes d'Empúries ara fa 2000 anys!


Els propers dies 26, 27 i 28 de març anirem a l'Escala a fer el crèdit de síntesi centrat en el coneixement del sistema dunar i del jaciment arqueològic d'Empúries.
Per segon any des de l'àrea d'educació física treballarem els jocs i les diversions dels nens i nenes de fa més de 2000 anys, i per això llegirem textos i veurem fotografies relacionades amb l'època de l'Antiga Roma, i reflexionarem sobre els jocs populars i tradicionals que avui coneixem mirant de trobar-hi els seus orígens. És per tot plegat que hem començat a treballar des del bloc on hi ha la informació que ens ha de guiar per a aprendre els jocs de l'antiga Empúries.


dimarts, 26 d’abril de 2011


Nois i noies de l'Institut Flix,
moltíssimes gràcies per les vostres fotos i el vídeo de "La caja de Pandora".
Felicitats per tot el treball que esteu fent. Si teniu algun material nou més ens faria moltíssima il·lusió veure'l i compartir-lo.

Només comentar-vos que ha estat un plaer treballar amb vosaltres.

Rebeu una cordial salutació de tot l'equip del CdA Empúries.

Càndid, Sílvia, Gerard i Carme

divendres, 15 d’abril de 2011

La caja de Pandora



Después de cenar, Semónides es muy aficionado a explicar a Màrius pasajes de la mitología griega.
Imitemos a este personaje y contemos también nosotros estas historias pero con una “pequeña” diferencia.
Formad grupos de 4 o 5 personas y elegid una historia mitológica griega o romana (texto narrativo) que buscareis en la red. El texto narrativo escogido debe ser transformado en texto teatral y finalmente representado por vosotros-as mismos-as. Os hago llegar las características que debe cumplir vuestro guión así como los plazos de entrega de las actividades intermedias y “manos al texto”.

En el siguiente enlace podreis ver el videl, La caja de Pandora interpretada per Judith Bargalló, Irene Blanch, Laia Ferrús i Anna Franco (2n ESO A)

Fotografia (4): Figueres

La nostra estada per Girona va acabar a Figueres, amb la visita al Museu Dalí i el Museu de joguines.




Fotografia (3): treball de camp i diversió

Aquí teniu alguns moments del nostre treball de camp a l'Escala i Empúries














Fotografia (2): Vegetació

Recordeu aquestes plantes? Les vam veure al llarg de les nostres passejades entre Sant Martí d'Empúries i l'Escala. Ens podeu dir el nom?





Fotografies (1): Panoràmiques


La nostra estada al Camp d'aprenentatge d'Empúries ha estat molt profitosa no sols pels continguts que hem après, també pels entranyables paisatges que hem pogut gaudir. Aquí teniu algunes imatges. Us demanem que ens poseu el peu de fotografia:

Dunes i la platja del Rec

L'arc del Portitxol

Platja del Portitxol

Camí Forestal o Passeig d'Empúries

Dunes de la Platja del Rec

La platja del Rec i el Pedrigolet des de les coves

Espigó Hel·lenístic (s II aC)

dijous, 14 d’abril de 2011

De tornada a casa

Benvolguts i benvolgudes,

Esperem que el vostre viatge de tornada a casa hagi tingut lloc sense cap contratemps.
També desitgem que la vostra estada hagi estat molt profitosa.
Si teniu algun treball relacionat amb Empúries ens encantaria poder-lo compartir amb vosaltres.
Si teniu més fotos, també les poder penjar al bloc.

Us agrairem que ens feu arribar la vostra valoració de l'estada a l'Empordà. Per a nosaltres són molt importants la vostra opinió i les vostres propostes per tal de poder millorar el nostre servei.

Moltes gràcies per tot i fins la propera.
Carme
CdA Empúries

dimecres, 6 d’abril de 2011


Hola a tothom!

Sembla que el déu Asklepi ja estigui esperant la vostra estada!

¿Voleu saber com vivien en Màrius, els grecs i els romans de l'Antiguitat?
¿Com era una taberna com la de la Safo?
¿I la termopholia on anaven a dinar?
¿I les termes on en Tiberi i la Gala es banyaven?

¿Us agradaria veure infografies de les antigues ciutats romanes?

¿Què deu voler dir això d' infografia?
Aneu al bloc de l'Eduardo Barragán: http://italicaromana.blogspot.com

Durant un minut us podeu moure tranquil•lament per una domus, una ínsula, unes termes...

¿Per què no feu una ullada als següents?










Un artista, l'Eduardo Barragán.

Us hi esperem!

Carme i l'equip del CdA Empúries

dilluns, 28 de març de 2011

A punt per venir a l'Empordà

Benvolguts i benvolgudes,

Si no hi ha res de nou, d'aquí dues setmanes ens trobarem a Empúries!
A la pàgina principal del bloc del CdA hi podeu trobar, dalt a l'esquerra, la previsió del temps a l'Escala per als següents cinc dies.

Permeteu-nos les darreres recomanacions:

A través d'aquest bloc us hem fet arribar els guions de continguts que treballarem a les diferents activitats que farem durant la vostra estada al Camp d’aprenentatge Empúries. Així mateix també us hem enviat el material de presentació d’aquestes activitats per als alumnes. És molt convenient que ho treballeu a l’aula abans de venir.

En totes les activitats l’alumnat treballarà un quadern de camp que li facilitarem, juntament amb un suport per a poder escriure que haurà de retornar després de cada activitat. És imprescindible, doncs, que cadascú porti el material necessari per a poder prendre anotacions; com a mínim: bolígraf o llapis, goma...

La roba d’abric, paravent, xubasquero, capelina o paraigua per a la pluja i una gorra o barret per al sol, també poden ser necessaris. Si ho creieu necessari, també podeu portar crema de protecció solar. Cal pensar en portar calçat adequat per a caminar i una motxilla petita (opcional).

Així mateix cal que us recordeu de portar, a més de la farmaciola tradicional per a les contingències que pugueu necessitar normalment, una altra de petita per a cada grup per poder portar a la motxilla durant les sortides, pel cas que sigui necessari fer alguna cura d’urgència.

Confirmeu-nos, si us plau, com més aviat millor, el nombre exacte d’alumnat i professorat que veniu per tal de poder preparar tot el material necessari.
Convé que porteu els grups d’alumnes fets, amb el mateix nombre d’alumnes a cada grup i amb un màxim de 18 a cadascun. També és convenient que ens digueu si hi ha algun grup amb un nivell diferent o si tots els grups tenen diversitat de nivells.

És imprescindible la presència d’un professor/a acompanyant per cada grup d’alumnes, ja que és qui ha de vetllar pel manteniment de l’ordre i la disciplina de l’alumnat i també perquè estigui assabentat del que fem i pugui tenir continuïtat a l'aula. És recomanable, doncs, la presència d’un professor/a més que el nombre de grups de treball pel cas que hi hagi algun problema o algun accident. En cap cas es farà una activitat amb un grup sense professor/a acompanyant. Si cal reduir el nombre de grups i l’augment de la ràtio d’alumnes no permet fer alguna de les activitats previstes, s’haurà de substituir per alguna altra.

Que vagi molt bé i que tingueu un bon viatge.

Ens seguirem mantenint en contacte.

Carme

dimecres, 23 de març de 2011

La ciutat grega i romana

Les ciutats romanes i gregues que es van establir al territori català, eren realment diferents, encara que hi havia elements que tenien en comú.
Havia dos ciutats gregues, Paliopolis (la més antiga) i Neopolis (la nova). Estava situada al costat de la costa.
La ciutat romana, estava situada just al costat de la grega, tot i que els grecs van arribar abans en aquell territori. La vila romana, era molt més gran que la grega, ja que tenien més poder.
Una de les semblances que tenien les dos ciutats es que les dos ciutats tenien una muralla que envoltava la ciutat.
Tot seguit, mostrarem algunes de les semblances i les diferències de les dos ciutats:
1-La ciutat romana tenia un fòrum, que era el centre de la ciutat, des d'allí sorgia la resta de la ciutat,també era on la gent solia anar a relacionar-se i a comprar, es pot dir que era el centre social. En canvi la ciutat grega tenia una plaça, anomenada àgora, que la feien servir per al mateix.
2-Una semblança que presenten les dos ciutats,  es que les dos ciutats estan emmurallades per una muralla.
3-La ciutat Grega, tenia els carrers irregulars. En canvi, la romana els tenia regulars i ordenats.
4-La ciutat Romana, tenia una palestra, era un centre on els soldats romans, anaven a entrenar-se per lluitar, tenien centre atlètic i un altre, per a aprendre. En canvi la grega no.
5- Les dues ciutats tenien una zona amb cases de prestigi, es a dir, que estaven molt bé econòmicament. L’única diferencia que tenien era que a la ciutat romana es deien Domus i a la ciutat grega, simplement, cases de prestigi.
6- A les dos viles hi havia un o més temples, on la gent anava a pregar per la salut. A la ciutat  grega, hi havia un santuari i un temple, però els dos eren molt importants per als habitants.
7- A la ciutat Romana hi havia un amfiteatre, era una posició on es celebraven: lluites, teatres... Per a la diversió dels habitants i la noblesa. A la ciutat Grega, no n’hi havia. 
8- Tant com a la ciutat romana com a la grega, les dos tenien unes termes per poder anar a relaxar-se, a socialitzar-se...

dimecres, 9 de març de 2011

Comparem les ciutats grega i romana d'Empúries

La ciutat romana d’Empúries era molt més gran i amplia que la ciutat grega ja que la ciutat grega ocupava gairebé tres hectàrees i la romana ocupava 350m x 750m.
A la ciutat grega d’Empúries hi havia:
La Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment. Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època grega.
La Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l'antiguitat era en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N'és el principal exemple el santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d'una estàtua que s'hi va trobar. A la recent reconsideració del déu representat esdevé molt dubtosa aquesta adscripció a Asclepi. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:
  • Una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.
  •  Un recinte porticat en la terrassa inferior rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-, on més endavant es va construir un temple, potser consagrat a Serapis.
  • Una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest.
  • L'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est.
  • Construcció a la mateixa àgora d'una stoá -un edifici porticat- de dues naus i, probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals comercials.
Tant l'àgora com el carrer principal allotjaven gran quantitat d'establiments de tota mena (botigues, petits tallers...), que donen fe de l'activa vida comercial d'Empòrion. En destaquen una factoria de salaons i el mercat veí a l'àgora, format per un seguit de locals comercials al voltant d'una cisterna pública. Les cases de la Neàpolis són majoritàriament modestes: són planta baixa, amb dues o tres habitacions i construïdes amb parets de tovots sobre un fonament de pedra. N'hi ha de més riques que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes, com la gran casa al costat de l'àgora, disposen de peristil. També se'n troben del tipus itàlic (domus). Les diferents classes d'habitatge evidencien la barreja de tradicions culturals i aquitectòniques que van confluir en les darreres fases de la Neàpolis emporitana. Els habitants de la ciutat grega en el seu conjunt, al moment de més gran poblament, devia ser d'uns 1500.

A la ciutat romana d’Empúries hi havia:
Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C., que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. Més endavant, durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. D'aquest campament militar en queden restes del pretori al nord del fòrum: murs, paviment, grans cisternes i sitges.
A principis del s. I a.C. el campament militar del costat d'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjan segle I a.C. va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar i després, en un moment desconegut durant el període que va des de Cèsar fins aAugust, va ascendir a la categoria de municipium. Paral·lelament les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquell moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i l'antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia.
La ciutat d'Empúries va ser projectada ex nouo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada. Tanmateix un element misteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts. Segons alguns arqueòlegs, aquest seria en realitat el mur del qual parlen Estrabó i Livi, però no n'hi ha cap certesa.
La muralla, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:El fòrum ocupa quatre illes i s'articula en dues parts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septrentrional estava presidit peltemple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma de U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses.
  • La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra
  • El cos superior està construïda amb formigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat
En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria demunicipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma de U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment tot el recinte es va tancar amb tres portes.Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un òval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena.
De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica.
A partir del segle I d.C. Empúries pateix una lenta decadència, com ja evidencia la humilitat dels nous edificis públics com l'amfiteatre i la palestra. Diversos factors poden explicar el aquest procés: la progressiva inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià, els canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes, la importància creixent de ciutats com Tàrraco o Bàrcino i les reformes administratives de Vespasià. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es van anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar altre cop en el petit promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries, la primitiva Paleàpolis, que va ser seu episcopal en l'atiguitat tardana i època visigòtica. El nom es mantindria encara amb el comtat medieval d'Empúries i amb la comarca de l'Empordà. 
CIUTAT ROMANA                                                     CIUTAT GREGA
1.     Domus 1                                                               1.-Porta
2.     Domus 2A 2B                                                       2.-Filtre d´aigua
3.     Termes                                                                 3.-Temple de Serapis
4.     Fòrum                                                                   4.-Dipòsit  d´aigua
5.     Insula                                                                    5.-Casa d´atri
6.      Temple                                                                6.-
7.     Basílica                                                                7.-Casa del peristil
8.     Decumanus                                                         8.-Mercat
9.     Cardo maximus                                                   9.-Àgora
10. Cases humils                                                     10.-       
11. Porta Meridionalis                                              11.-Temple d´Esculapi
12. Porta                                                                  12.-
13. Amfiteatre                                                          13.-Dic helenístic
14. Palestra

L’ESCALA AND EMPÚRIES TRAVEL BROCHURE

In groups of 3 students, you’ll have to create a travel brochure about L’Escala or Empúries.

Things to include in your travel brochure:
1. Geographical situation, population and weather report: Brief summary of the setting:
            - Where is L’Escala?
            - How many people live there?
            - Climate: What’s the weather like in spring, summer, autumn and winter?

2. Give information about important places to visit:
            - Arts and culture: Museums and places to visit: Write a brief description of the significance of each historical location.
            - Historic sites.
            - Location: Include a detailed map of the places to visit.

3. Entertainment: Sports, theme parks, theatres, cinemas etc.
4. Food that the area is known for.
5. Festivities / holidays celebrated
6. Additional information (optional)






dissabte, 26 de febrer de 2011

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (9)

 Museu del Louvre (150 aC)


JOCS I ENTRETENIMENTS DELS JOVES I ADULTS (9)


JOCS DE TAULELL
El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.
El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.
Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.
A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla o alquerc i per l’altre un molí de nou. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics romans. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres...
Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla
Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges. 

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso
1.- Quan vagis a Empúries esbrina si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.


2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o un alquerc -o ambdós-.

3.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar quin ambient hi hauria, i amb un company i utilitzant materials de l'entorn improviseu un joc del moli de nou, tres en ratlla o alquerc. Fes una fotografia on s'aprecïi bé que es tracta del fòrum i adjunta-la al treball.


BibliografiaPer a saber-ne més sobre els jocs a l'època dels romans podeu consultar:
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.